06 set. Arquitectura Vallés Oriental: les claus per a una construcció sostenible

La sostenibilitat i la cura del medi ambient formen part de l’ADN del nostre estudi d’arquitectura Vallés Oriental. No és per a menys. Segons l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (IteC), necessitem més de dues tones de matèries primeres per cada metre quadrat d’habitatge que construïm. Però la cosa no acaba aquí. A més de consumir recursos naturals, quan construïm emetem substàncies nocives a l’aire, aigua i sòl i generem residus en quantitats industrials. Per això, cada vegada són més les veus que aposten per una nova manera de concebre la construcció d’edificis molt més sostenible, més conscient que els recursos són limitats i que els residus tenen una marca ecosocial indeleble.

Impactes ambientals de l’edificació

Quan a través de les activitats humanes alterem el medi ambient o qualsevol dels seus elements o estats, generem un impacte en l’entorn. En el cas de la construcció d’habitatges i edificis, aquesta petjada és especialment elevada per diversos motius. I és que des de la utilització del terreny fins a la generació de residus, passant per l’ús de materials i el consum d’energia, són moltes les activitats nocives que envolten a la construcció, un sector que consumeix entre el 30 i el 40% de l’energia al país.

Per això, cada vegada són més nombroses les veus que, com en el nostre estudi d’arquitectura Vallés Oriental, volem recuperar el concepte de ciutat com a sinònim de prosperitat i cohesió social. D’aquesta manera, la sostenibilitat no és un luxe sinó un valor de primera necessitat tant per a la societat com per a l’entorn.

Cap a una construcció més sostenible

L’emergència climàtica ha fet que portem alguns anys escoltant termes com el de “pobresa energètica” o “desplaçats climàtics” així com la necessitat de dur a terme pràctiques eco-socialment menys nocives, tant per a l’entorn com les persones. Així, per exemple, la normativa europea i la seva transposició a l’ordenament jurídic estatal recullen que les construccions públiques i privades (des de 2019 i 2020, respectivament) han de ser edificis de consum d’energia gairebé nul·la (nZEB).

Igualment en les noves construccions, en les quals el disseny bioclimàtic i l’orientació juguen un paper transcendental, té prevalença la llum natural enfront de l’elèctrica, s’imposen els equips i sistemes electromecànics eficients energèticament i s’instal·len en la majoria dels espais controls digitals directes per a la temperatura, humitat i il·luminació.

Aquesta nova manera de construir afecta al consum d’energia i també d’altres recursos naturals necessaris en aquests processos. Així, cada vegada es recorre més al reciclatge i la recuperació dels residus generats, s’usen fustes de boscos certificats com a sostenibles i s’utilitzen elements i substàncies sense Compostos Orgànics Volàtils (COV). I, com no podia ser d’una altra manera, optem per la presència activa de plantes que, de manera copiosa tant fos com dins dels habitatges i els espais laborals, repercuteixen positivament al confort tèrmic i afavoreixen una correcta humitat relativa ambiental, així com redueixen la pol·lució i els sorolls, entre altres beneficis.

Es tracta, en suma, d’un nou paradigma en la concepció i construcció dels immobles. Una màxima molt més conscient de la situació d’emergència climàtica que travessem i que en Contemporánea, el nostre estudi d’interiorisme i arquitectura Granollers, tenim cada vegada més present.